Per carnaval, veureu quina disfressamés rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat.
No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré, allò que no em fa falta
Pel què diran,;
ni em posaré de puntetes
per ser d'un mida més alta
entre els més alts.
Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!
De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.
Joana Rapall
