QUI SAP

Escriuré en un paper blanc
tot allò que li diria
 i que no goso dir;
després, en forma de barca,
plegaré el paper
i a l'aigua el deixeré navegar...

Potser el trobarà algun dia...
i qui sap si el llegirà!

Guerra i pau

El foc i l'aigua han discutit
al fons del bosc, per una juguesca.
Quan l'una crida, l'altre s'encrespa
i deixen l'aire ple neguit.
Tanta cridoria, a què treu cap?
Parlen de vents i de flamarades,
de llamps i trons i de nuvolades.
Per què es barallen? Ningú no ho sap.
Ni l'un ni l'altra no ens ho diran.
S'han embestit talment dues fere:
(són quatre gotes escausseres
i un tou de brases agonitzant!)
De tal manera s'han esforçat
que la baralla és acabada:
la brasa, humida, ja és apagada;
de calor, l'aigua s'ha evaporat.

Al clot del bosc torna a haver-hi pau;
per entre flors i cuques amigues,
hàbils com sempre,
passen formigues
duent engrunes cap al seu cau.

                                                                                             Joana Raspall

EL TROBADOR

Penso fer-me trobador,
 seguir terres i cantar
 a les dames dels castells
 que em volguessin escoltar.
 Sé que no totes són belles
 ni tenen els cabells daurats
 ni els ulls que semblen estrelles
 ni els llavis ben dibuixats.
.Alguna deu ser graella.
 i una altra, de cos neulit;
o tenir nas de patata,
ulls de peix
o front pansit...
Aquestes, vull!
Les boniques,
si escoltaven el meu cant,
no estarien tan contentes
ni m'ho agrairien tant.

Són les menys afavorides,
les fàcils d'acontentar;
volen creuen que el cantaire
no les pretén enganyar.
Penso que em correspondrien
amb bon sou i tracte bo,
ja que el món no trobarien
millors cantaire que jo.

Em veuria de les dames
ben rebut i ben pagat;
...i, de passada, els duria
un bri de felicitat.

                                                     Joana Raspall

Disfresses...

Per carnaval, veureu quina disfressa
més rara m'he buscat:
em trauré del damunt tanta falònia
que ara em cobreix sense anar disfressat.

No riuré l'acudit que no té gràcia,
ni aplaudiré el discurs que em sembla va;
i tampoc compraré, allò que no em fa falta
Pel què diran,;
ni em posaré de puntetes
per ser d'un mida més alta
entre els més alts.
Tindré la meva mida.
Tampoc m'arronsaré!

De tots els coneguts, preferiré
els de tota la vida;
aquells que de debò, pobres o rics,
sé que són bons amics,
encara que no tinguin gran carrera
ni puguin oferir-me bon dinar,
que l'amistat es manté de primera,
també, amb nous i pa.
Potser que molts diran que no em coneixen
si m'hi presento així, camuflat
sota aquest antifaç que no s'estila,
de la sinceritat.

                                                            
                                                                      Joana Rapall

El llibre que llegeixo

Autora: Suzann Collin
Temàtica: Va que uns districtes fan una rebel·lió contra el Capitoli

Diversitat

Un elefant d'ullals llargs
que té la panxa plena
d'unes verdes fulles
que s'ha menjat,
plantat com un arbre,
mirant el peix nedant
que passa per sota del seu ullal
i que menja al seu bassal.

Remugant es pregunta:
-Què en treu ell allà
on no hi ha herba
per mastegar?
El peix se'l mira i diu:
-Què en treu ell, allà
 on no hi ha aigua
 per nedar?
                                                                             Guillem París

DIVERSITAT

Un bou de banyes llargues
que té la panxa plena
de tantes herbes fresques
que s'ha menjat,
plantat com una estàtua
està mirant com passa
un núvol d'estornells
sobre el seu cap.

Remugant es pregunta:
-Què en treuen, infeliços,
del cel, on no hi ha herba
per a menjar?
Els estornells se'l miren:
-Què en treu, el bou,de l'herba,
si amb la panxa tan grossa
no pot volar?
                                                                   Joana Raspall