dimecres, 17 d’octubre del 2012

Història de misteri


 Això, va passar fa temps a Escòcia la terra dels víkings. Uns detectius principiants, el Pau i el Pere treballaven per un detectiu molt bo que es deia Xavi, el Xavi no era només molt conegut perquè era detectiu, també era un gran negociador pel país i director de cine. Un dia els van trucar perquè uns víkings havien atacat a un poble. Ells hi van anar i el van trobar ja tot cremat. Al cap de uns dies els van tornar a trucar que un altre poble s’havia cremat i també assetjat. Els detectius van anar al poble a buscar pistes. Llavors el Pau digué:
- Tenim dos pistes, una, tots el pobles sempre estan a prop del mar i segona, sempre deixen una destral- van anar amagar-se per quan vinguessin els víkings.
Es van estar una setmana i llavors, van veure el seu cap! El Xavi amb una torxa a la mà. Els detectius van sortir del seu amagatall i el van agafar llavors el Xavi digué:
-  M’heu enxampat ho heu descobert. - El Pere li contestar:
- Però…per què, tu?
-Ah…..penseu que era jo, bé he estat jo però era una proba per vosaltres per aprova un examen que fem a tots el detectius, perquè aprenguéssiu a buscar pistes. - El Pere va dir:
- Però com?
-Són els qui treballo sempre a les pel·lícules i tots els pobles són muntatges.
Així el problema es va resoldre però a la setmana següent a una reunió amb uns col·legues seus i el Xavi digué:-Han picat, ara ja podem continua el pla. Ha, ha, ha ,ha ,ha!!!

dimecres, 3 d’octubre del 2012

Els 5 regnes

                                                             ELS  ÉSSERS VIUS
                                    
                                                              es poden classificar en

                                                                       Regnes

Animal : exemple; gos,gat...










Vegetal : exemple; alzina, pi...
 
Fongs : exemple; llevat, bolets...

Protoctists : exemple; protozous, algues...

Moneres : exemple; bacteris, lactobacilis...








dimecres, 26 de setembre del 2012

Santiago Ramón y Cajal

Santiago Ramón y Cajal (Petilla de Aragón, Navarra, 1 de maig de 1852 - Madrid, 17 d'octubre de 1934) fou un metge, històleg i professor universitari aragonès, guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia el 1906.
L'any 1875 va marcar també l'inici de la seva vocació científica. Ell mateix es va pagar el seu primer microscopi abans de guanyar, l'any 1876, una plaça de practicant a l'Hospital de Nuestra Señora de Gracia a Saragossa. El 1878 va contraure la tuberculosi, però el 1879 fou nomenat Director de Museus Anatòmics de Saragossa i es casà el 19 de juliol amb Silveria Fañanás García, amb qui va tenir set fills. Va guanyar la càtedra d'Anatomia Descriptiva de la Facultat de Medicina de València l'any 1883, on va poder estudiar l'epidèmia de còlera que va assotar la ciutat l'any 1885. El 1887 es va traslladar a Barcelona per a ocupar la càtedra d'histologia creada a la Facultat de Medicina de Barcelona

 
 

Camilo Golgi

Camilo Golgi (Corteno, Brescia, Itàlia 1843 - Pavia 1926) fou un metge i professor universitari italià guardonat amb el Premi Nobel de Medicina o Fisiologia l'any 1906. Al costat de Santiago Ramón y Cajal se'l considera un dels pioners en l'estudi de la biologia cel·lular.
Va néixer el 7 de juliol de 1843 a la ciutat de Corteno, situada a la regió de la Llombardia i actualment a la província de Brescia. Fill d'un funcionari del departament mèdic, va estudiar medicina a la Universitat de Pàdua, on es graduà l'any 1865. Va iniciar la seva carrera laboral a la clínica psiquiàtrica del criminòleg Lombroso, però aviat es va interessar per l'histologia. El 1872 va començar a treballar en el pavelló d'incurables d'un hospital a la ciutat d'Abbiategrasso. Va exercir com a professor d'anatomia a les Universitats de Torí i Siena i, posteriorment fou nomenat catedràtic d'histologia en la de Pavia, de la qual va arribar a ser degà de la Facultat de Medicina, així com rector.
Va morir el 21 de gener de 1926 a la seva residència de la ciutat de Pavia, situada a la província del mateix nom.


 Camillo Golgi nobel.jpg