dimecres, 26 d’octubre del 2011

La fageda d'en Jordà

Saps on és la fageda d'en Jordà?
Si vas pels volts d'Olot, amunt del pla,
trobaràs un indret verd i profond
commai cap més n'hagistrobat al món:
un verd com l'aigua endins, profond i clar; el verd de la fageda d'en Jordà.
El caminant, quan entre en aquest lloc,
comença a caminar-hi a poc a poc;
compta els seus passos en la gran quietut:
s'atura, i no sent res, i està perdut.
Li agafa un dolç oblit de tot el món
en el silenci  d'aquell lloc profond,
i no pensa en sortir, o hi pensa en va:
és pres de la fageda d'en Jordà,
presoner del silenci i la verdor.
Oh companyia! Oh deslliurant presó!

Joan Maragall 

dijous, 13 d’octubre del 2011

LA NENA DESAPAREGUDA


LA NENA DESAPAREGUDA

Anava d'un detectiu que es deia Joan. Ell Joan tenia un ajudant que no feia gran cosa i era molt patós, era el Roger. 
Un dia van trucar a casa del Joan i va agafar el telèfon.
-Hola, què vols?-va dir el Joan.
-Sóc l'Anna i et truco perquè la meva filla ha desaparegut, si us plau vine ràpid.
-Inmediatament, vinc.
El Joan va agafar les claus del cotxe de la seva butxaca i va cridar al Roger que vingués i ell com sempre va ensopegar per les escales аmb lа barana , el Joan el va cridar i el Roger va pujar corrent al cotxe.            
Quan van arribar a casa de l'Anna van trucar a la porta i l'Anna de seguida la va obrir, van pujar per les escales .         Quan estaven a punt d'arribar a la porta va sentir que trucaven al mòbil de l'Anna, veié un missatge i el va obrir. Es veia el segrestador amb la cara tapada i а la finestra una sargantana en una gabia. Es veia la nena lligada amb una  corda. Es veia la nena dient que estava dalt de tot de la casa dels veïns. Llavors el segrestador li va donar una castanya. També es veia pel balcó una sargantana en una gàbia. Llavors el segrestador va dir que si volien la nena havien de pagar 200.000.000€ i si no la tirava pel balcó.El li va dir  si tenia cap matalàs. Li va contestar que sí. La va posar al carrer, de tal manera que si tirava la nena pel balcó cauria al matalàs. Llavors el Joan li va dir que hi anés peró que no pagués. L'Anna ho va fer. El segrestador en veure que no pagava la va tirar a la nena peró no es va fer mal perquè hi havia el matalàs. Llavors el Joan va pujar ràpid per les escales, va agafar el segrestador i li va treure la màscara i el segrestador era ... el pare de la nena. El pare va haver d'estar 60 anys a la presó. L'Anna i la seva filla van estar contentes i van fer una festa i el Joan i el Roger van haver d'anar a investigar un altre misteri.